Dia Mundial de la Ràdio

Celebro el Dia Mundial de la Ràdio amb els meus, fent ràdio. Celebro haver trobat el meu lloc. Celebro les ones, la paraula, els silencis i la música. Celebro conservar exercicis que el Jofre ens feia locutar, algunes falques. Celebro també que la ràdio m'hagi fet conèixer gent tan fantàstica com Albert Benet, Jofre Llombart, Jordi Basté, Sergi Camps, Cristina Vargas o Jordi Domènech. Celebro tenir les coses clares, saber què vull fer amb la meva vida. Celebro també la màgia. La comunicació. El periodisme. Celebro poder sentir que el dia d'avui em pertany una mica. Feliç Dia Mundial de la Ràdio.

La iaia @ Sala Apolo

Ahir La iaia tancaven la seva gira a la Sala Apolo de Barcelona. Tenia molt clar que hi era de ser. Del que m'agrada, el millor. De lo bueno, lo mejor, que en diuen. De música, La iaia; de locals, l'Apolo. Com si d'un còctel perfecte es tractés. Hi va haver ingredients per a tot. El meu vaixell va aconseguir un moment de silenci sepulcral a la sala, l'Apolo va emmutir. En canvi la coreografia que es va marcar L'ós va aconseguir que tots anéssim a una. El moment tendre de la nit, però, el va protagonitzar la iaia de l'Ernest Crusats (guitarra i veu), que es va convertir en la convidada de luxe. Jo també vull seguir anant a l'Apolo amb 85 anys. Jo també vull ser la iaia d'en Crusats. Caminar sense bastó, sense pressa per viure, fer un menjar deliciós.

PD: les fotografies són totes d'ahir, meves. El tècnic d'il·luminació era un autèntic crack. Des d'aquí la meva més sincera enhorabona, Costa (sóc incapaç de recordar el nom).

Caràcter

Després de 33 capítols i 125 creatius, Caràcter ha posat punt i final a la seva trajectòria. Tots els projectes neixen amb data de caducitat, i tot i que sap greu que acabi, Caràcter ha estat un gran programa. Em sento molt afortunada d'haver pogut sumar-me a l'equip aquests últims 3 mesos. A la productora B*WORLD s'hi couen moltes coses, Caràcter era el plat fort, però ara vénen nous projectes interessants que il·lusionen.

Durant els tres mesos que he estat col·laborant a Caràcter he après moltíssimes coses sobre el periodisme però també sobre el mapa de creatius que tenim al país. Aquesta és una selecció de les meves entrevistes preferides del Caràcter. Adoneu-vos que tendeixo al meu sector, al de les lletres i el storytelling, però si podeu, doneu-li una ullada a l'arxiu del programa, val la pena.

Aquí la meva selecció:

Isaac Marcet de PlayGround

Juanjo Sáez i Mario Eskenazi

Andrés Reymondes de Vice

Miki Esparbé

Luna Miguel

Apartamento Magazine

Laia Abril

Coke Bartrina

L'actuació de La iaia en directe a l'Arts Santa Mònica

Not That Kind of Girl.

Llegeixo Not That Kind of Girl de Lena Dunham i el rellegeixo. Llegeixo i rellegeixo cada paràgraf. La ment se me'n va. Penso en allò que llegeixo. Fins ara no entenia que Lena Dunham fos la icona generacional, però ara ho veig clar. Així com els clàssics són capaços de romandre en el temps, Dunham aconsegueix que les noies d'aquesta generació, de la seva generació, de la meva generació, ens sentim identificades. Només nosaltres ens podem entendre, aconsegueix una mena de complicitat que va més enllà del idioma, el país o l'edat. Saps que t'entenc i saps que sé que t'entenc. Així funciona i per això funciona. Tot el que llegeixo és extrapolable a algun aspecte de la meva vida. Llegeixo, extrapolo i rellegeixo.

L'humor només hauria de matar de riure.

Propòsits pel 2015

No sé fins a quin punt és útil això de fer un llistat de propòsits, ja sigui al gener o al setembre. De totes maneres, a mi em va bé. Identificar, ordenar, sintetitzar i deixar-ne constància. Em va bé. Aquí la meva llista:

1. Llegir un llibre al mes. M'adono que durant l'estiu devoro llibres però durant la resta de l'any no tinc temps. 

2. Veure dues pel·lícules el cap de setmana en VO. Una en anglès i una en francès.

3. Pintar l'habitació. Redecorar-la. Després de 13 anys em ve de gust un canvi.

4. Tornar a córrer. Quan em vaig trencar els lligaments del peu dret vaig deixar-ho. Vull tornar a agafar el ritme.

5. Estalviar. Espero que com a mínim aquests propòsits sí que arribin a final de mes.

Paraules barrejades del 2014. "Juntas pero no revueltas".

Sento que aquest any 2014 he viatjat, he vist món. Gairebé no m'he sentit els dits a Berlín però he sentit la calor dels carrerons de Fez. Sento que he après. Après dels millors, après de les pèrdues, après del Basté, del Carles i de la Bibiana. 3 monstres. També he après a conduir. Sento que he crescut. N'he fet 20 a San Diego, però donar-se d'alta de la seguretat social també és crèixer. He deixat enrere Ràdio Desvern, sabent que renuncio a un somni, però conscient que això que ara deixo enrere és el meu futur. I per si algun cop me n'oblido, el meu suro m'ho recorda. Ho tinc escrit, amb una lletra que no ha avançat més enllà de les classes de caligrafia de primària però que és tan entrenyable com certa. Un cop de realitat. Per evitar que em pugi el cap als núvols. Perquè motius en té, el meu cap. De fet, hi podria sortir disparat. La meva primera feina és d'allò que estudio, que no deixa de ser una passió, una vocació. A més, és d'allò que jo sempre he consumit, i ara ajudo a elaborar-ho des de dins: Caràcter és un gran programa. Però sobretot sento que aquest 2014 m'ha servit per creure una miqueta més en la meva persona. Sento que aquest any 2014 m'he convertit en algú de qui poder-ne estar orgullosa. Cheers!

Encaro el 2015 amb moltíssimes ganes i amb molta força.