Sento que aquest any 2014 he viatjat, he vist món. Gairebé no m'he sentit els dits a Berlín però he sentit la calor dels carrerons de Fez. Sento que he après. Après dels millors, après de les pèrdues, après del Basté, del Carles i de la Bibiana. 3 monstres. També he après a conduir. Sento que he crescut. N'he fet 20 a San Diego, però donar-se d'alta de la seguretat social també és crèixer. He deixat enrere Ràdio Desvern, sabent que renuncio a un somni, però conscient que això que ara deixo enrere és el meu futur. I per si algun cop me n'oblido, el meu suro m'ho recorda. Ho tinc escrit, amb una lletra que no ha avançat més enllà de les classes de caligrafia de primària però que és tan entrenyable com certa. Un cop de realitat. Per evitar que em pugi el cap als núvols. Perquè motius en té, el meu cap. De fet, hi podria sortir disparat. La meva primera feina és d'allò que estudio, que no deixa de ser una passió, una vocació. A més, és d'allò que jo sempre he consumit, i ara ajudo a elaborar-ho des de dins: Caràcter és un gran programa. Però sobretot sento que aquest 2014 m'ha servit per creure una miqueta més en la meva persona. Sento que aquest any 2014 m'he convertit en algú de qui poder-ne estar orgullosa. Cheers!
Encaro el 2015 amb moltíssimes ganes i amb molta força.
