Llegeixo Not That Kind of Girl de Lena Dunham i el rellegeixo. Llegeixo i rellegeixo cada paràgraf. La ment se me'n va. Penso en allò que llegeixo. Fins ara no entenia que Lena Dunham fos la icona generacional, però ara ho veig clar. Així com els clàssics són capaços de romandre en el temps, Dunham aconsegueix que les noies d'aquesta generació, de la seva generació, de la meva generació, ens sentim identificades. Només nosaltres ens podem entendre, aconsegueix una mena de complicitat que va més enllà del idioma, el país o l'edat. Saps que t'entenc i saps que sé que t'entenc. Així funciona i per això funciona. Tot el que llegeixo és extrapolable a algun aspecte de la meva vida. Llegeixo, extrapolo i rellegeixo.
