Ahir La iaia tancaven la seva gira a la Sala Apolo de Barcelona. Tenia molt clar que hi era de ser. Del que m'agrada, el millor. De lo bueno, lo mejor, que en diuen. De música, La iaia; de locals, l'Apolo. Com si d'un còctel perfecte es tractés. Hi va haver ingredients per a tot. El meu vaixell va aconseguir un moment de silenci sepulcral a la sala, l'Apolo va emmutir. En canvi la coreografia que es va marcar L'ós va aconseguir que tots anéssim a una. El moment tendre de la nit, però, el va protagonitzar la iaia de l'Ernest Crusats (guitarra i veu), que es va convertir en la convidada de luxe. Jo també vull seguir anant a l'Apolo amb 85 anys. Jo també vull ser la iaia d'en Crusats. Caminar sense bastó, sense pressa per viure, fer un menjar deliciós.
PD: les fotografies són totes d'ahir, meves. El tècnic d'il·luminació era un autèntic crack. Des d'aquí la meva més sincera enhorabona, Costa (sóc incapaç de recordar el nom).
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)

fotones!!
ResponderEliminar